Evitació
Quan intentar no pensar també manté el TOC.
L’evitació és la manera més silenciosa de compulsió. No es fa res: precisament, es deixa de fer.
S’eviten llocs, objectes, notícies, converses, pel·lícules, persones. S’evita quedar-se sola amb una criatura. S’evita agafar un ganivet. S’evita entrar en una habitació si el pensament va aparèixer allà la darrera vegada. I s’evita, sobretot, el pensament mateix.
Per què no funciona intentar no pensar-hi
Intentar suprimir un pensament té un efecte contrari al que es busca: el fa tornar més sovint i amb més força. Ho pots comprovar en deu segons si intentes no pensar en una cosa qualsevol.
Amb el TOC hi ha un afegit: si t’esforces per no pensar-hi, has de comprovar contínuament si ho estàs aconseguint, i aquesta comprovació ja és una manera de mantenir el pensament al centre de l’atenció.
El cost real
L’evitació és eficaç a curt termini, i per això s’hi cau. El preu es paga a poc a poc: la vida es va fent petita. Es deixen d’acceptar plans, es canvien rutines, es dona un tomb per no passar per un carrer. Arriba un punt en què costa recordar quines decisions són teves i quines les ha pres el trastorn.
Una manera de mirar-ho: el TOC no demana gaire d’entrada. Demana una mica, cada dia, fins que ocupa l’espai sencer.
Com es desfà
No de cop ni per força de voluntat. El tractament amb més evidència, l’exposició amb prevenció de resposta, consisteix a acostar-se de manera gradual i acordada a allò que s’evita, sense fer el ritual que normalment vindria després, i comprovar què passa de debò amb l’angoixa quan no se l’alimenta.
Es fa acompanyada per una professional, amb un ordre pensat i al ritme de cadascú. De com encaixen totes les peces en parlem a el cercle del TOC.