TOC pur i compulsions mentals
El que no es veu també compta.
«TOC pur» és el nom popular del TOC sense rituals visibles: ni rentar, ni comprovar, ni ordenar. Només pensaments.
El nom, però, no és exacte, i val la pena dir-ho: en la majoria de casos les compulsions hi són, però passen dins del cap. Repassar, neutralitzar, comptar en silenci, resar, discutir amb el pensament, buscar la frase que et deixi tranquil·la un moment. Són compulsions amb totes les lletres, i fan exactament la mateixa feina de mantenir el cicle.
Per què costa tant detectar-lo
Perquè des de fora no es veu res. Qui ho viu sembla una persona distreta, cansada o una mica absent. No hi ha mans vermelles ni portes comprovades tres vegades; hi ha hores senceres de vida que se’n van sense deixar rastre.
A això s’hi suma la vergonya: quan el contingut del pensament és de dany, sexual o moral, explicar-lo fa tanta por que es calla durant anys. I si no s’explica, no es pregunta; i si no es pregunta, no es diagnostica.
On es creuen el TOC i el gènere
Aquest és un dels motius pels quals aquest lloc existeix. Els continguts obsessius que apareixen amb més freqüència en dones —dany, maternitat, sexualitat, relacions— són també dels que menys s’identifiquen com a TOC, tant per part de qui els pateix com de qui hauria de reconèixer-los.
El TOC perinatal n’és l’exemple més clar: pensaments intrusius de fer mal a la criatura, en persones que precisament tenen molta cura de la criatura. És freqüent, és tractable i encara es confon sovint amb altres coses.
La bona notícia
El tractament és el mateix. L’exposició amb prevenció de resposta funciona també quan el ritual és mental: el que canvia és que la prevenció de resposta consisteix a no fer el moviment de cap, que es pot aprendre a identificar i a deixar estar.
Si res del que has llegit fins aquí et sona propi, hi ha pistes concretes a si dubtes si això que et passa és TOC.